Últimes Notícies

El dilema enfront del Consentiment Informat

questa figura típica a la qual la Llei sotmet enfront dels tractaments de salut que requereixi un pacient, ha vingut generant dubtes respecte a la seva aplicabilitat. Quan és obligatori recaptar el consentiment informat? O cosa que és més pràctic, Quan no és necessari demanar al pacient que emeti un consentiment sobre els tractaments per als quals acudeix al metge? La Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica; i la seva homòloga catalana, la Llei 21/2000, de 29 de desembre, defineixen el CI com una conformitat lliure, voluntària i conscient d'un pacient amb capacitat per a prestar-la després de rebre la informació adequada, per a qualsevol actuació que afecti la seva salut. És necessari per tant delimitar els supòsits que la normativa, els ens públics i la jurisprudència entenen com a “actuacions que afectin la salut” dels pacients. Qualsevol intervenció en l'àmbit de la salut requereix que la persona afectada hagi donat el seu consentiment específic i lliure i hagi estat informat prèviament. “Qualsevol intervenció en l'àmbit de la salut” podria fer referència per tant a intervencions quirúrgiques, radiologies, endoscòpies, biòpsies, assajos clínics, donació de sang, i fins a una simple anàlisi sanguínia. La idea que en tot moment, per a qualsevol actuació mèdica el centre sanitari o bé el professional de la salut hagi de recaptar el consentiment del pacient, pot generar incertesa als propis professionals que han de debatre's entre protegir al pacient o protegir-se del propi pacient fent-los signar números documents conforme expressen el CI i s'acredita el compliment de la norma i la bona praxi. Quines intervencions exigeix la norma en la qual mediï un CI?, Què recomanen els Col·legis de Medicina? Al final el legislador ha optat per tenir a bé des de la manifestació tàcita i expressa del CI, fins a, en cas de dubte, fer cas del lleial saber i entendre dels professionals de la salut, perquè com estableix l'art. 6.2 de la Llei 21/2000, el CI ha de fer-se per escrit, entre altres casos concrets “quan es duen a terme procediments que –segons l'obligat a captar aquest CI, és a dir el metge o el C.S.- comportin riscos o inconvenients notoris i previsibles, susceptibles de repercutir en la salut del pacient”.